01/02/2015 10:00am
16,8km
16,8km
Aquest matí he
quedat a Santes Creus amb el Nincles i el Petri. Encara no fa un any que ens
vàrem conèixer a la Mitja de Prades i quan ens trobem sembla que ens hàgim
conegut tota la vida. El Petri es d’aquelles persones que radien bon rotllo en
dosis elevades i t’apropen fàcilment al seu mon d’explorador que casualment
m’apassiona. El Nincles és el company ideal, mai diu que no, tot li sembla
interessant i ho lluita com si sortís ha guanyar. Vet aquí un còctel ideal per
passar una bona estona a la muntanya.
Abans d’acabar l’any ens vam veure per sorpresa a la Sant Silvestre del Vendrell , ell anava amb la Roser i jo amb tota la trupe, després d’una bona cursa Nadalenca vam acabar a la terrassa de casa prenen el solet amb el Vermut de Cornudella. No podia ser d’un altre manera i que si anem a la Xtrem Romanic, que si has de venir a Les Pobles que vull ensenyar-te un recorregut a veure que et sembla, que, que em sembla!, doncs que m’encanta l’idea que algú vulgui compartir el seu raconet amb mi, doncs és una de les finalitats d’aquest blog.
Ens plantem a la
plaça de l’església de Les Pobles, son les 10:00 del matí i fa un vent fred que
en poc temps ens deixa glaçats. Arrenquem pel mig del poble i creuem la
carretera on agafem un camí de pedres soltes pel pas dels ramats. El Petri juga
en un altre lliga i ja veus com sense masses esforços s’allunya de nosaltres,
el Nincles és un lluitador i agafa bon ritme, li aguanto bé, però tinc la sensació
que m’estiren del coll amb un ganxo, això promet! penso per mi. Creuem la
carretera i agafem el camí direcció Mas d’en Prat envoltats de camps de vinya
pelats per l’hivern. Comencen a entrar en calor, per força! com no! Em recordo
d’alguns dels Crazy’s que m’han deixat tirat amb aquest llops i m’agüessin fet
la sortida més fàcil, que hi farem, no es pot estar a tot arreu. Arribem a un
tram asfaltat amb bosc de pi alt i frondós, és una delícia per la vista. De
sobte el Petri es gira i ens fa un crit d’atenció emocionat per l’esdeveniment,
ni més, ni menys que un impressionant cérvol gran i jove, es creua per davant
nostre a menys de tres metres d’on ell es troba. Quedem els tres embadalits
mirant com puja pel dret de la muntanya, amb una facilitat digne de la seva majestuositat.
Que petit em sento, doncs aquí la pendent és forta i vaig escanyat a pas de
tortuga.
Continuem rodejant el Puig de les Forques i arribem al camí per on hem pujat, ara ens desviem direcció la Portella i gaudim de la suau baixada fins la sorpresa que'l Petri ens ha guardat com si fos el seu tresor. Un tallafoc que puja decidit fins dalt La Portella, sort és curtet i de seguida som a dalt des d’on es veu tota la Plana que va de Les Pobles, fins a Valls i fins hi tot es divisa Tarragona. Fotos, barretes, aigua i de nou el Petri ens mostra les virtuts de la zona, cap allà el Montagut, Les Pobles i d’altres contrades.
Baixem decidits per un camí pedregós i tornem a pujar direcció al camí principal que va a l’ermita de Santa Agnes, una mica més endavant creuem la carretera pel Coll de L’arboçar i baixem pels camins que van paral·lels a la línia d’alta tensió. Creuem de nou la carretera per sota, seguint el torrent de La Torreta ja falta poc per arribar de nou a Les Pobles, emocionats i contents de la sortideta. Qui sap! potser en sentirem a parlar aviat d’aquesta ruta.
Si veniu fins la
zona, sigui per caminar, córrer o bicicleta un bon lloc per esmorzar
o dinar és el Restaurant Mas Pla de Ranxos de Bonany on ens hi vàrem
reunir amb la família i l’Andreu per seguir amb les batalletes.
Ens veiem aviat,
