07/05/2013 6:30am
11.2km
Dues setmanes sense fer res, el culpable, una amigdalitis de cavall amb forts episodis de febre. Tinc ganes d’anar a Montserrat però he pensat que seria més assenyat, fer un volt suau per recuperar la forma.
He vingut amb les motos desenes de vegades per fer unes plegadetes al “Pantano”, quan acabàvem, fèiem un veure amb l’Albertico a la terrassa del Restaurant comentant la jugada. Amb la Btt també he vingut uns quants cops, la colleta d’IDIADA, el Brets, el Carles, el Santi, que sé jo... De fet, vaig passar per aquesta carretera un munt de vegades, quan estudiava a Vilanova i treballava a IDIADA. Que puc dir!, em sento com a casa.
Surto direcció al Castell creuant el poble, agafo pel camí darrera el castell i com no, tot ple d’indicadors de les diferents rutes, fantastic!. El camí que he triat, està perfectament senyalitzat, passant per un bosc frondós on la llum encara no te força per penetrar-hi i es crea una atmosfera misteriosa, al mes pur estil, dels Contes dels Germans Grimm. Espero que no em surti la Bruixa o correré de valent. Tot i les fantàstiques indicacions, em planto al mig d’una vinya i a saltar marges toca!. Vaig fins la caseta on es veu la senyal vermella i blanca, que indica per on continua el camí. Entrem en un senderó que de seguida s’enfila, sense massa desnivell fins a les ruïnes de Cal Balaguer. 
Segueixo pujant pel camí ample passant per un seguit de masos abandonats, Cal Cremat, Cal Cassanyes i finalment la Casa Alta. Em sembla que aquí, ningú em donarà de beure.... em llenço per un pedregal, que va directe al camí principal direcció a Torrelletes.
Un cop al camí principal, la baixada és suau i vaig flotant gaudint del paratge que passa pel fondo d’aquests turons. Passo per davant de les Coves Boveres i una mica més enllà, s’acaba la baixada. Ara toca pujar, enfilo suaument fins a Torrelletes passant per les vinyes plenes de pàmpols i els vorals del camí, plens de floretes. La sensació és més de principis d’estiu que de primavera.
Arribo a Torrelletes, ja fa quasi una horeta que tombo i els pagesos ja son a la vinya. El recorregut, serà més llarg del que em pensava, fot-li que no arribes!... agafo per un camí ample que surt del poble paral·lel a la carretera, no ho tinc massa clar d’arribar al Castell per aquí i quan sembla que... hay, hay, hay!... apareix un fantàstic senderó amb un meravellós cartellet direcció al castell.
El sender és estret i ple d’arbres fent zigi zaga cap avall, direcció a les vinyes del principi. Surto a la carretera i agafo el camí asfaltat que marca direcció al castell, a bon ritme arribo a la part de dalt del Castell. El paisatge és fantàstic, l’embassament, els raconets del Castell i cap al Cotxe...
