01/08/2013 6:40 am
12 km
Desfaig el camí gaudint
d’un ritme suau i tranquil, el sol m’acarona i si tanco els ulls ... de ben
segur... m’adormo dolçament.
Simplement, em sento...
esgotat!!.
Última sortideta abans de les vacances i com anar a Montserrat, no ha pogut ser, doncs... cap a Sant Miquel D’Olèrdola que tinc pendent pujar fins al Cim de l’Àliga.
Última sortideta abans de les vacances i com anar a Montserrat, no ha pogut ser, doncs... cap a Sant Miquel D’Olèrdola que tinc pendent pujar fins al Cim de l’Àliga.
S’ha d’anar per
feina, ja que recordo haver vist en algun indicador sis kilòmetres fins al
cim, per tant... sortiran uns dotze d’anar i tornar. Son les 6:40am amb una
temperatura fresqueta de 18ºC , la sensació en començar a córrer és boníssima. El
primer tram fins al castell ja el conec, vaig fent decidit i sense dubtes,
netejant les teranyines de les meves amiguetes. Avui, la rosada del matí les
delata clarament.
Un cop arribo al
Castell, continuo pel camí que indica al cim, des d'aquí, les vistes cap al
Garraf són magnifiques i la boira es mou ràpid, com si amb un llençol ho cobríssim
tot. El camí és una via forestal que et permet córrer relaxadament. Segurament,
no és el recorregut més bonic per pujar, però vaig decidir fer-lo per aquí,
atret pel perfil que es divisa des de l’autopista. M’apropo al segon turó pels
carrers asfaltats d’una urbanització, trenca tot l’encant de la ruta, que hi
farem! som molts humanoides i en algun lloc em de viure.
De seguida veig
la torre de vigilància i la pista ample que sens dubte mi portarà.
A mida que m’apropo
les vistes milloren, la boira instal·lada a les parts més baixes, fa que el paisatge
sigui diferent, potser hi trobarem Sant Pere aquí dalt. L’aproximació final, fantàstica,
pujo per la rampa i faig la corba descobrint un camí planer fins al punt més
alt del cim, al fons... Montserrat.
M’impregno o
millor dit... descanso, admiro l’horitzó i penso si algun dia deixaré de córrer
i em podré quedar l’estona que vulgui, al raconet que més m'agradi.
Estic content pero
esgotat, aquesta fatiga, és l’acumulació de masses dies d’esforços i curses amb
els amics del team.
Nois, bones
vacances!