17/04/2013 6:30 am
7.3 km
“El Castellot. L’antic Castell de Castellvell de la Marca es troba damunt d’un penya-segat de quasi 500 metres. Va ser bastit al segle XI i es popularment conegut amb el nom del Castellot, defensava els límits occidentals de la comarca. Des de dalt es domina una àmplia panoràmica. La vista es perd fins als confins de la mar, dominant les terres planes de l’Alt i Baix Penedès.
El Castellot, és un vell conegut meu i avui he decidit fer-li una visita. Quan vas a veure un vell amic, t’has de vestir per l’ocasió!!. M’he posat el modelet Kalenji que m’han regalat els amics, nou i polit, he baixat del cotxe a l’església de Castellví, escalfo una mica abans de enfilar la pujada.
Com de costum, s’hi veu suficient per no fotrem de cap, el primer tram és entre les vinyes que amb prou feines distingeixo. Mirant al Castellot, entro pel bosc de la dreta creuant la riera de Marmellar.
El camí fa de bon córrer, és ample i sense rampes massa fortes, agafo un ritme i vaig pujant pel fondo del Jardí, a mida que vaig enfilant, si veu cada cop més. El cant dels ocellets te l’energia d’un nou matí, és inevitable pensar en vells records com el dia que l’amic Brets es va fotra de lloros diverses vegades. Anàvem amb el Santi i el Brets, baixant per aquest mateix camí i el col·lega ens avança com un boig, ni el Santi ni jo, som precisament lents baixant amb la btt. Girem una corba a la dreta i ens el trobem dins els esbarzers, l’ajudem a sortir i fot-li! que fa baixada. En la següent recta de forta pendent, s’aixeca de la bici amb el plat gran i comença a pedalar com un boig, el mateix impuls fa que ell i la bici comencin a rodolar avall fets un núvol de pols. El Santi i jo al·lucinàvem, parem a recollir-lo, el cascotort, les llantes doblegades i les cames fetes un Cristo. No és va fer res greu, però la Moni, encara riu en veure’l arribar d’aquella manera.... d’això ja deu fer divuit anys.
Pim, pam, arribo a l'encreuament per pujar fins al castellot o penetrar en la serra del Montmell. Ja falta poquet i enfilo cap al Castell, a poc d'arribar ja es veuen les espectaculars vistes per la dreta. Ja hi sóc, les restes del castell fan més goig des de baix que de ben a prop, on podem veure-hi tots els defectes del pas del temps.
Mentre divago surt el sol darrera l'Ordal, intento fer un exercici de memòria i recordar amb qui més he estat aquí, diria que amb l'amic Juan vam arribar-hi en alguna de les sortidetes amb moto que fèiem els dissabtes. Ja li preguntaré! Les vistes son magnifiques.
Toca baixar o arribaré a les tantes!!!
Baixo pel dret, sembla fàcil, però hi ha força pendent, la terra solta, roques, un petit tram semblant a una tartera on llisco i continuo per un sender estret netejant les meves amiguetes de vuit potes. Si el Pablo em diu que baixa per aquí amb la bici, al·lucino!
tot i estar només a sis kilòmetres de la N340, en aquests poblets és respira un altre ritme.....
