11.6 km
Avui és el meu cumple, en faig 38. M'han regalat unes "Trabuco" i un conjuntet de tirants per l'estiu.
M'encanten aquests regalets!
Per celebrar-ho, he enganyat a la Moni per anar a córrer. Sempre hem tingut ritmes molt diferents i el fet de tenir dos peques, fa que ens sigui quasi impossible sortir junts.
La Moni és una dama i com a tal, se la de cuidar, això ho dic perquè ha refrescat i ha començat a bufar el vent amb força. El vent és el seu enemic preferit, però últimament sap que si vol sortir, s'hi ha d'avenir.
Comencem a córrer, recordo que el recorregut és durillo i ja pateixo per la Moni, se que no li agraden els extrems, tot i que ja fa els seus anyets que corre. Com a bona mare, no disposa de massa temps i ha a causa dels embarassos a tingut temporades molt llargues sense activitat. És una campiona, li encanta anar a la Cursa dels Bombers i enguany ens hem pogut inscriure,i d'aquí dues setmanes hi anirem, apa doncs!! avui entreno de qualitat.
Anem pujant i endinsant-nos a la muntanya pels accessos de l'AVE, és el primer cop que algú fa amb mi aquesta ruta. Farà uns tres anys que la vaig descobrir i per a mi és l'essència pura de les muntanyes d'aquest litoral, des de casa surten uns 16km que disfrutava moltíssim quan preparava alguna Mitja.
La zona entre el Vendrell i Roda, està plena de camins i senderons pels turonets, però la majoria, son uns pedregals que et deixen els turmells tremolant. En aquest recorregut els camins son bastant nets, excepte el descens a Mas Borras, una trialera on s'ha de vigilar.
Per mi, és la ruta més maca d'aquesta zona. Te una pujada progressiva d'uns 3km i després del Cartell de les Quatre Termes, vas baixant suaument fins que descobreixes el mar blau i unes magnifiques vistes fins a Montserrat. A mida que vaig baixant sempre miro amb nostàlgia els pedrots de Roca Aguilera, d'on tinc fantástics records. Allí a la "Juanito" és on em vaig deixar un trosset de menisc quan debia tenir uns 17 anys.
Arribem a Mas Borràs, una urbanització deixada de la ma de Deu, on t'adones que de vegades la ma de l'home podreix el que toca, anem!, anem! cap al Fondo del Mata l’altre cara de la moneda. Aquest tram final fa de bon córrer i si us queden forces podeu apretar les dents.
S'ha portat com una campiona, llàstima que a falta de 2km el cansament l'ha fet ensopegar i s'ha torçat el turmell, sembla que no ha estat res però s'ha quedat a fer estiraments a 1km de la furgo.... més tard diu que hi voldrà tornar.... crec que li ha agradat.
