23/04/2013 6:00 am
9.5 km
Avui massa d’hora, ..peeerò!... s’havia de fer un Crazy Morning. Visita obligada al Lleó passant pel Rourell, una ruta cent per cent Crazy Morning o fins i tot anterior, de l’època Psicorunning... quan vàrem començar amb l’Albert a sortir ben d’horeta.
Si mirem cap al puig del Lleó amb perspectiva, no hi ha res que t’atregui i et donin ganes d’explorar-ho. És segurament per aquesta raó, que simplement ens dedicàvem a pujar al “Repetidor”.
Estem la Lois, l’Albert i jo amb les llumetes al cap, imprescindibles si volem anar al monte.
Encara falten vint minutets perquè comenci a clarejar, fa dies que no sortim junts pels meus problemes d’esquena, simplement, no podia aguantar el ritme. L’Albert, “Diamante en bruto” propens a la velocitat amb bon físic, bona postura i baix pes, qualitats immillorables pel fondistes. Si l’enganxes algú que en sàpiga, podria fer els deu en trenta cinc minutets, n’estic convençut!. Li encanta que el treguin a passejar pel monte i els últims temps, estava intractable en tots els terrrenys, impossible seguir-lo. Darrera, la Lois, capaç d’anar tranquil·lament a quatre quaranta quan la poses a l’asfalt i amb una capacitat de patiment brutal!. Té la mirada del corredor més malalt, capaç de convertir els dolorets, en una cosa quotidiana que s'hi ha de conviure. Fa por!!!
Encara falten vint minutets perquè comenci a clarejar, fa dies que no sortim junts pels meus problemes d’esquena, simplement, no podia aguantar el ritme. L’Albert, “Diamante en bruto” propens a la velocitat amb bon físic, bona postura i baix pes, qualitats immillorables pel fondistes. Si l’enganxes algú que en sàpiga, podria fer els deu en trenta cinc minutets, n’estic convençut!. Li encanta que el treguin a passejar pel monte i els últims temps, estava intractable en tots els terrrenys, impossible seguir-lo. Darrera, la Lois, capaç d’anar tranquil·lament a quatre quaranta quan la poses a l’asfalt i amb una capacitat de patiment brutal!. Té la mirada del corredor més malalt, capaç de convertir els dolorets, en una cosa quotidiana que s'hi ha de conviure. Fa por!!!
Els dos gaudeixen moltíssim, quan sortim a passejar pel monte en les hores més matineres. Ens posem al dia mentre anem tranquil·lament paral·lels a l’autopista. Agafem camí amunt, direcció al Rourell, m’agrada més per aquí, que pel barranc del Lleó, l’ascens no és complicat i de seguida agafes bones panoràmiques.
El sol encara trigarà a sortir, però ja s’hi veu força, som-hi, que s’ha de baixar!.
Tímidament rugeix el Mufasa de l’Aqualeon i de ben segur, que se’n tornà a dormir.
Deu n’hi do de la baixada fins al Nou Vendrell, s’ha d’anar amb compte de no retorçar un turmell, aquí s’enforteixen, però és millor, portar-los una mica treballats de dies anteriors.
Córrer ajuda moltíssim a ordenar els pensaments... espero que a tu també!.
Us deixo un video que convida a la reflexió... parlem de córrer ....está clar!
Us deixo un video que convida a la reflexió... parlem de córrer ....está clar!
