4/04/2013 6:45am
5km
Surto de casa amb el Corsa, a la radio no xerra ni el Basté, N340 i cap a Montserrat.
Arribo a la Massana, encara és un pel fosc pel meu gust, el canvi d’hora m’ha tret una hora de llum, està ennuvolat i jo estic situat a l’altre costat d’on surt el sol, tot plegat no ajuda gaire.
Arribo a la Massana, encara és un pel fosc pel meu gust, el canvi d’hora m’ha tret una hora de llum, està ennuvolat i jo estic situat a l’altre costat d’on surt el sol, tot plegat no ajuda gaire.
Nomes he baixat del cotxe, l’olor m’omple el cap de vells records, escalades amb el Brets, passejades amb la Moni, el Brets i la Lu, fins i tot el record de venir amb els pares de petit. Que carai, per veure les pedres ja tinc prou llum. Si una cosa té Montserrat, es que hi ha un indicador a cada trencall i això em dona confiança.
És el primer cop que vinc a córrer i no per falta de ganes.
Sempre que vaig sol en aquestes hores tinc les mateixes sensacions... el compassat soroll de les meves petjades, el cor s’accelera i és com si alguna cosa explotés dins el meu pit, direcció als principals sentits, la vista queda fixada, les oïdes s’aguditzen, la respiració s’accelera i de sobte... apareix el Martí més primitiu, l’explorador que en l’època de les cavernes sortia sol en silenci per divisar on pasturaven les grans presses i més tard els caçadors feien la feina... però tocant de peus a terra arribo al primer indicador. Agafo direcció al monestir, marca 3h55min a peu, faig el càlcul ràpid i conto una mica menys de la meitat, tot i així, impossible anar i tornar en l’horeta que disposo. Ara m’adono que ho hauria d’haver preparat millor. Tant és, estic molt emocionat d’estar corrents per aquests senderons i més endavant, trenco a la dreta direcció al Coll de Port fins que arribo als Frares Encantats.
Paro a fer fotillos i decideixo tornar enrere pel mateix lloc. Ja s’hi veu força i és impossible parar-se a fer fotos i quedar bocabadat amb el paissatge.
Ja ho tinc decidit, la setmana que ve torno amb la ruta preparada. Aquí no té massa sentit anar confeccionant la ruta un mateix, ja que a Montserrat se li han dedicat centenars de publicacions de totes les disciplines...quan arribo al cotxe m’agafa el baixon i toco de peus a terra. Son les 7:50am. i s’ha d’anar a fer cotxes.... Pfffuuuuu! I jo que ’e quedaria un parell d’horetes més.
